dissabte, 1 de maig del 2010

Gràcies Barça, gràcies Xavi

Ni antidepressius ni psicoanalistes. La millor teràpia per superar l'eliminació de la Champions ha estat aquest 1-4 al camp del Vila-real. Quin partidàs. La meva moral torna a estar pels núvols i això vol dir que he penjat de nou la bandera del Barça al balcó. Cada vegada que penso que podem guanyar la Lliga... em tremolen fins i tot les pestanyes. A nosaltres només ens queden tres partits (Tenerife, Sevilla i Valladolid). Al Milionaris de Madrid, quatre. Gràcies Barça per no baixar la guàrdia. I gràcies Xavi per jugar lesionat. Encara t'estimem una miqueta més.

30 minuts de pel·lícula:
El Barça ha jugat la millor mitja hora de la temporada. Ha estat un festival de llum i color amb tres golarros (Messi, Xavi, Bojan). Els qui havíem afirmat que l'equip anava justet de forces ara ens hem de menjar les paraules amb patates fregides. El Barça d'avui ha estat Terminator.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill, què ha passat? Els jugadors semblaven els Globetrotters. Quina exhibició. Acabo de fer una promesa. Si guanyem la Lliga em tenyiré el cabell de color taronja. Què et sembla? ". El meu pare també es posa al telèfon. El noto alterat: "Fill, amb Bojan haguéssim eliminat a l'Inter. Aquest xiquet és molt millor que Ibra i Henry junts. I per cert, digues-li a la teva mare que si es tenyeix de taronja me'n vaig de casa".

2 de maig del 2009:
Avui fa un any de l'inoblidable 2-6 al Bernabéu. Ooooooh. Ara mateix entraré al Youtube per recordar una vegada més les sis castanyes que li vam endinyar al Madrid. A Bogart sempre li quedarà París. Als culés, el 2-6.

Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol)


Aviso legal Sobre la web © 1995-2007 Generalitat de Catalunya