A una victòria de la glòria

Ha estat una nit increïble. Una altra més de l'era Guardiola. Després de mil gestions, propostes i trucades, hem decidit que la casa del Xavi seria el marc ideal per veure el Sevilla-Barça. A les 21 hores tot estava a punt: una nevera farcida de cerveses, unes pizzes delicioses i les banderes del Barça. No hem tingut temps de patir. En 20 minuts hem marcat dos golarros (Messi i Bojan). Aaaaaaah, veure per creure. El Barça estava jugant el millor partit de l'any.

I arriba el descans. Aprofito la pausa per enviar missatges optimistes a tots els meus amics culés que no volien saber res del partit (per evitar atacs d'ansietat i aquestes coses). La llista és llarga. La Paula i el Dani, a Eivissa. El meu germà, en un concert de música contemporània. I el Toni, veient l'últim nyap de Jennifer López. Per cert, el Madrid empatava (1-1) en aquells moments, però ningú de nosaltres no ha donat un euro per l'Athletic, un equip que incomprensiblement sempre s'espanta al Bernabéu.

El segon temps gairebé em deixa KO. Del 0-3 hem passat al 2-3. Els últims 15 minuts han estat terribles. Com en les grans ocasions... m'he tancat al lavabo! Afortunadament era molt confortable. Quan l'àrbitre ha xiulat el final, el menjador de la casa del Xavi semblava Canaletes 2. Hem immortalitzat la disbauxa amb més de 50 fotos. El Xavi, amfitrió de gran categoria, ha tret de la nevera una "quesadilla" mexicana i Lambrusco. Impagable. Se sent, se sent, la lliga està present.

Visca el Màlaga:
Els mitjans de Madrid, enfonsats per la tràgica jornada d'avui, intenten pujar la moral del madridisme parlant del gran Valladolid i del meravellós Clemente que es trobarà el Barça. Del Màlaga, proper rival del Milionaris, no en diuen res. Donen per fet que el guanyaran 0-3 com a mínim. Doncs bé... vull iniciar des d'aquí una campanya a favor del Màlaga. Ànim "simpáticos boquerones", us esteu jugant el descens i una victòria contra el Madrid us salvarà matemàticament. Màlaga, oé, oé, oé.

I visca el Barça:
Nervis, emoció, excitació. Buf, ja estic com una moto. I això que encara falta una setmana. El Barça-Valladolid no és el Barça-Inter. Hem d'anar al Camp Nou amb molta passió, però també amb calma i cap. No s'ha de remuntar res. Només cal guanyar. I tant se val que sigui per un 5-0 que per un 5-4. Bé... si és un 5-0 molt millor, que a hores d'ara no crec que el meu cor aguanti més taquicàrdies.

I d'aquí unes hores... la gran final de la Final Four de bàsquet. Tota la sort del món per al Barça. Sort i punteria.

Una a-barça-da!!! (Una admiració per cada gol)