Visca... tot!

Visca el 4-0 al Valladolid, visca la Lliga, visca el pichichi Messi, visca super Pedro, visca tot l'equip, visca el mestre Guardiola, visca el Màlaga (que va fer la seva feina), visca l'any en blanc del Milionaris de Madrid, visca la pau interior que tinc aquest matí, visca l'estiu que viuré sense treure'm la samarreta de campions, visca la mare que em va parir, visca els lectors d'aquest bloc, visca els culés de tot el món. I visca el Barça.

Crònica d'un diumenge històric/apoteòsic/inoblidable:

18h: Falta una hora per al partit. Convocatòria en un bar de Les Corts. Una cervesa (o dues) és la millor medicació per rebaixar l'ansietat. El canal Gol transmet un "apassionant" Numància-Rayo Vallecano i ofereix imatges de... La Cibeles!

18.50h: M'instal·lo al meu seient de la tercera graderia. Noto papallones a l'estómac. Papallones... granotes, rinoceronts i dinosaures.

19.10h: Els primers 10 minuts de partit són per tocar el dos. Què està passant? El Valladolid gairebé marca! Busco a la meva motxilla un tranquimazin...

19.30h: ... però no me'l prenc. En un plis-plas el Barça ha marcat dos gols. Oé, oé. Ja som una mica campions.

19.45h: Descans. Envío un sms (prudent) als meus amics. Només dues paraules: "Pinta bé".

20h. El segon temps és un festival de llum i color. Messi marca el tercer i el quart. La gent fa cas a Guardiola i ningú no canta "Campions, campions". El crit de guerra que s'imposa és "Boti, boti, boti, madridista qui no boti".

20.45h: Finaaaaaaal. Campioooooones. M'abraço amb els socis que tinc al meu voltant. Em cauen unes llàgrimes. Buf, quina emoció. Sí, sí, sí, la Lliga ja és aquí. Moment orgàsmic 1.

21h: Celebrem el títol al camp. És una festa senzilla, però entranyable. Guardiola deixa anar la frase de la nit "Us en devem una" (fa referència a la final de la Champions de Madrid). Mai no havia vist un Barça tan ambiciós. M'encanta. Ja no som un equip victimista. Els ploraners, ara, vesteixen de blanc.

23h: Sopar memorable amb els amics. Pràcticament no hi falta ningú: el Xavi, el Carles, l'Antonio, el Jordi, el Dani, la Paula, el Pep... La meva mare m'envia l'sms més esperat de l'any: "Fill meu, compliré la promesa. Demà aniré a Llongueras per tenyir-me el cabell de taronja".

1h: Fi de festa apoteòsic a Luz de Gas. Meravellosa coincidència. Nosaltres som a la sala gran i els jugadors celebren una festa privada a la sala B. Quan sonen els "hits" culés ("Viva la vida", "Human") la pista de ball sembla el Camp Nou. El DJ veient el coloriu blaugrana decideix punxar... l'himne del Barça! Moment orgàsmic 2.

4.30h: Sortim de la discoteca i coincidim al carrer amb Messi, Xavi, Puyol, Pedro Piqué, Guardiola... Aaaaaaaaah. Moment orgàsmic 3. Ja tinc una edat, però com si fos un vailet li demano un autògraf a Pedro i Puyol.

I ves per on... aquest diumenge (tan feliç) ha acabat. Que continuï la festa!

Una a-barça-da (amb 99 admiracions. Una per cada punt)