A les 11 de la nit he rebut un emotiu SMS. Era de la meva amiga Cristina. I deia així: "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París de nou. Oé, oé, oé. La història es repeteix. I la teva novel·la sempre serà màgica". És veritat. Fa tres anys vaig publicar "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París, el meu particular homenatge a la segona Champions del Barça. Eren els temps de Rijkaard i Ronaldinho. Avui el Barça de bàsquet també ha guanyat la seva segona Euro Lliga a la capital francesa. Meravellosa coincidència. Viva Montmartre i Edith Piaf.
Sóc un soci patidor, però no pessimista. Confiava absolutament en el Barça de Navarro, Morris, Mickeal, Ricky Rubio i companyia. Però... no he tingut el coratge de veure el partit. Només els primers dos minuts. M'he posat tan nerviós que he decidit que el més prudent per a la meva salut era passejar per Barcelona. De tant en tant entrava en un bar i observava de reüll el televisor. Aquesta ha estat la meva estratègia. I al final... campions! Són les tres de la matinada i acabo de veure el partit en diferit per Barça TV. Aaaaaah... m'ho he passat pipa. Com es gaudeix una final de l'Euro Liga quan saps que el teu equip l'ha guanyada.
La presència de Bojan, Piqué, Puyol, Xavi i Sergio a la final de París ha estat molt emocionant. El club respira unitat i compromís. Avui ja som campions d'Europa de bàsquet. I el pròxim cap de setmana pot caure la Lliga de futbol. Quins nervis! I quina joia!
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare des de Canaletes: "Fill meu... campions d'Europa! El teu pare i jo estem celebrant la victòria. Ha estat un cap de setmana gloriós. Pobres madridistes, ho han d'estar passant molt malament amb tanta victòria culé".
Una a-barça-da... oh la la
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada