Cop de puny

ESPANYOL 3 - BARÇA 1

Amb un humor de gossos. Així estem els seguidors culés. De tot el que he vist a Montjuïc només em sento identificat amb una imatge: el cop de puny de Rijkaard contra la banqueta. Ha estat un gest d'impotència. La mateixa que jo sentia veient els meus jugadors. Què us passa, nois? Esteu desconeguts. Des del Mundialet, el Barça no és el mateix.

Estat d'ànim abans del partit:
Després de la confortable victòria contra l'Alabès, em sentia relaxat i optimista. Barcelona, a més, ha viscut un dia de primavera amb temperatures càlides i gent prenent el sol. Qui podia imaginar que a Montjuïc les nostres il.lusions quedarien congelades?

Estat d'ànim després del partit:
Desastrós. Sortosament, avui he quedat amb uns amics per veure el partit i celebrar -amb una mica de retard- el sopar de Nadal. Un cop assumit el disgut hem intentat oblidar el 3-1 amb els regals i parlant del futur de Beckham. La vida del seguidor no pot enfonsar-se per una derrota. Una altra bona teràpia es posar-se el DVD de la final de París.

L'opinió de la meva dona:
No volia fer declaracions. Estava molt disgustada. Només m'ha dit una cosa: "El que més ràbia em fa és que les dues úniques derrotes de la lliga hagin estat contra el Madrid i l'Espanyol, els dos equips que pitjor em cauen".

Reflexió final:
L'únic que tinc clar és que enguany tocarà patir. A la lliga, Sevilla i València van a dos-cents per hora. I a la Champions, els dos llocs de la final estaran més sol.licitats que mai. Si només anem a mig gas, no guanyarem res. Força Barça!