Ni chicha ni limoná

BETIS 1 -BARÇA 1

Quedes amb els amics en un bar. Estàs il.lusionat. "Potser el partit d'avui sigui el de la recuperació", penses. Et demanes una cervesa. El Barça s'ho pren amb calma. En una jugada a pilota parada, el Betis et fica un gol. Et queda cara de babau. El cambrer corre més que alguns dels nostres jugadors. Al descans, el disgust és general. La segona part comença millor. Márquez ens dóna una alegria. La gent del bar celebra el gol amb eufòria. Una altra cerveseta. En els últims minuts està a punt d'arribar l'1-2. O el 2-1. I al final, empat. Marxem del local amb resignació. Aquest Barça, com diria la cançó, no és "ni chicha ni limoná".

Una reflexió filosòfica:
El Barça porta tres anys enlluernant amb el seu joc. La ratxa meravellosa va començar a la segona volta de la temporada 2003-2004. Alguns opinen que aquest equip té encara un llarg recorregut, però si repassem les estadístiques de les tres últimes dècades, els equips que han fet història no han durat més de quatre o cinc anys. Aquesta temporada és fonamental i decisiva. El Barça ha de continuar la seva ratxa fantàstica. Cal guanyar la Lliga i/o la Champions perquè no es perdi la inèrcia del triomf. Tot i que sembli mentida (el temps passa volant), la propera serà la cinquena temporada de Rijkaard. No deixem per a demà allò que poguem guanyar avui. Per si de cas.

L'opinió de la meva dona:
"Més del mateix... No veig símptomes de milloria en l'equip. Els tres gols del passat diumenge contra el Nàstic van maquillar el mal joc del Barça. Avui no tinc on agafar-me. L'estrella no brilla, el golejador de moda no em convenç i la resta de jugadors estan desapareguts en combat. Des del meu profund sentiment culé, ara més que mai desitjo la recuperació de l'equip".