dilluns, 29 de gener del 2007

A 4 del Madrid

BARÇA 3 -CELTA 1

Sí, sí, sí... a 4 del Madrid. Avui el Barça no podia fallar. Havíem de guanyar encara que fos amb un joc ensopit i amb un penal dubtós. Amb un Ronaldinho a mig gas i amb un Víctor Valdés afortunat. Tant feia. Ha arribat l'hora que el Barça guanyi partits com el d'aquesta tarda. Els equips campions no fan regals. Sumen de tres en tres sempre que poden. Si guanyem al camp de l'Osasuna, els rivals (Sevilla, València i companyia) començaran a tremolar.

Estat d'ànim abans del partit:
Amb la derrota del Madrid, avui ha estat un diumenge fantàstic. Els culés només teníem un pensament: "Hem de guanyar com sigui al Celta per deixar el Madrid a 4 punts". En acabar el partit, els meus amics de la tercera graderia feien números: "El Madrid ja està a 7 punts, perquè quan vingui al Camp Nou...".

Reflexió final:
Alguns periodistes han comentat que els xiulets de l'altre dia contra el Nàstic han picat o esperonat als jugadors. No ho tinc clar, però és evident que l'actitud d'avui ha estat diferent. He vist agressivitat i lluita. Amb el 3-1 l'equip encara buscava el quart. Per cert, alguns amics m'han preguntat si jo vaig ser un dels que va xiular diumenge passat. Rotundament no. Aquest equip va guanyar la Champions fa només vuit mesos i per a mi encara té tot el crèdit del món.

L'opinió de la meva dona:
"El passat dimecres vaig escriure que desitjava la recuperació de l'equip. De moment hem recuperat el resultat; el joc encara no. Anem pel bon camí. Quina alegria que ja s'acaba aquest mes de gener tan kafkià. Menys Copa del Rei i més Champions! I que tornin ja Eto'o i Messi per tancar la inútil polèmica Saviola-Gudjohnsen".