Visca la calma

ALABÈS 0 - BARÇA 2

Un partit plàcid, còmode, sense ensurts. Ja era hora! Després d’un desembre taquicàrdic (Werder Bremen, Mundialet, At. de Marid), els seguidors necessitàvem una victòria com la d’avui. Amb el 0-2, fins i tot he badallat. Meravellós.

Estat d’ànim abans del partit:
He de confessar-vos que avui he llegit tots els diaris de Madrid. I he escoltat les emissores de ràdio de la capital. Ooooooh! Entre el boicot de la premsa, les ressaques etíliques de Robinho, les llistes amb els descartats per al 2007 i la polèmica de les eleccions... he passat un dia deliciós.

Estat d’ànim després del partit:
Optimista. Ja tenim l’eliminatòria a la butxaca. La final està a tocar. M’encanten les finals! I el diumenge, amb Ronnie i Deco, s’ha de guanyar a l’Espanyol encara que sigui patint i jugant regular.

L’opinió de la meva dona:
“El millor del partit ha estat el resultat. I després, el rival. L’Alabès és un equip que em cau bé, com tots els del nord. Tenia por que el Barça anés de rebaixes, però ja he vist que no. Que es preparin els periquitos!”.

La cirereta final:
Ja ho dèiem l’altre dia. Giuly, Gudjhonsen i Ezquerro no és una davantera competitiva. I la prova és que el golejador d’avui ha estat... ¡Saviola! El “conejo” s’ha posat les piles.