dilluns, 5 de març del 2007

Muntanya russa

Sevilla 2-Barça 1

En aquests moments (matinada de diumenge) estic como una moto. Hem regalat un partit que teníem guanyat. Abans que Ronaldinho tirés el penal he pensat: "Ja està, 0-2, el partit liquidat i la Lliga sentenciada". Doncs no. Hem fallat el penal i ens han remuntat amb un home menys. He passat de l'eufòria al desconcet, i del desconcert al desconsol. Pura muntanya russa.

La màgia del futbol és que els disgustos s'obliden aviat. El meu procés serà una altra muntanya russa: demà al migdia continuaré cabrejat. A la nit espero recuperar el somriure (una punxada del Madrid ajudaria). Dilluns només pensaré en el partit del Liverpool i tornarà la il.lusió. A la porra del treball apostaré per un 2-3. Dimarts pel matí estaré molt excitat. I abans del partit em tremolaran les cames. Si eliminem el Liverpool aniré a Canaletes i penjaré la bandera del Barça al balcó. I si perdem... començaré un altre procés (de muntanya russa, és clar): estaré dos dies de dol i, després, començaré a il.lusionar-me pensant en el Madrid. I en el 3-0 que els hi endinyarem.

Estat d'ànim abans del partit:
Avui ha estat un dia de paella en un berenador a prop de Barcelona (estem vivint l'hivern més càlid de la història). Els amics i jo encara arrossegàvem l'eufòria de dimecres. Tots tenim unes ganes enormes de viure en directe una altra final de la Copa del Rei. Tot i que sigui una competició menor, els culés ens mobilitzarem com sempre. Per cert, al berenador he vist molta canalla amb samarretes del Barça (la blaugrana, la taronja i la llimona). Fantàstic. El futur és culé.

L'opinió de la meva dona:
Estic indignada. Hem regalat el partit i, a més a més, un bany de targetes. Ara ja no tinc ni idea del Barça que veurem a Liverpool. Potser farem el partit del segle o el ridícul del segle. L'únic que demano és que ens oblidem del Pare Noel i siguem el Llop Ferotge