Estic en estat hipnòtic

Estic en estat hipnòtic. La "culpa" la té el sol que m'ha donat a la cara durant tot el partit, la temperatura estiuenca i les màgiques jugades de Messi i companyia. Si ho arribo a saber m'emporto a l'Estadi les ulleres de sol i una crema protectora. Ha estat una experiència inoblidable assistir al Camp Nou a les cinc de la tarda. I guanyar per golejada. Acabo d'arribar a casa amb un bronzejat espectacular (especialment del perfil dret) i la sensació que aquest equip està llançat. Fantàstic.

Matar i rematar:
Ens hem passat el 2007 demanant a l'equip que matés els partits quan anava guanyant per 1-0 o 2-0. "Matar el partit" significa no donar oportunitats al rival perquè et pugui remuntar en el segon temps. Això implica un joc sòlid, sense jugades arriscades i potser una mica avorrit. No passa res. A mi m'agrada aquesta estratègia. Perd l'espectacle, però guanya el Barça, que és el que importa. I si a més de "matar el partit", sabem rematar-lo, em trec el barret (Xavi ha aconseguit el 3-0 en el minut 89). Ara som nosaltres els que marquem en l'últim minut. Els temps estan canviant.

Els meus pares opinen:
Em truca el meu pare: "Fill meu, explica'm la veritat. Som molt bons o els nostres rivals són unes patates?". Li dic que hi ha una mica de tot. La meva mare, que avui celebrava el seu sant (es diu Roser), ja està pensant en la propera jornada: "Seré periquita per un dia. Només per un dia! Si l'Espanyol guanya al Madrid serem líders".