Final feliç

Amb el 3-0, el Camp Nou era una festa. Feia temps que no vivia un ambient tan potent. La gent cantava l'himne, corejava els crits de guerra habituals i incorporava al seu repertori nous "hits" com "boti, boti, boti, perico el qui no boti" i "A segona, oé". Però dos gols seguits dels periquitos (amb l'ajuda dels rebots i de Pinto) van canviar completament l'escenari. El sector de socis patidors (entre els quals m'hi trobo) ens vam agafar a la bufanda i vam començar a notar símptomes d'ansietat. L'amic que tenia al meu costat parlava sol i repetia sense parar: "Com empatin els pericos, em mor. Com marquin els pericos, em mor". Al final no van empatar i la història va acabar amb un final feliç "made in Hollywood".

Ja han passat unes quantes hores i encara em pregunto com és possible que els suplents d'un equip amb un peu en segona ens posessin entre les cordes. La meva impressió des de la graderia és que vam jugar a mig gas, especialment els cracks. No passa res. Ja estem a semifinals i, en teoria, el Mallorca és un equip assequible. Ja somio amb una final Barça-Atletic (seria meravellós un duel basc-català) o amb un Barça-Sevilla (la revenja de la final de la Supercopa d'Europa). Però primer cal eliminar al Mallorca. I la primera cita serà dijous que ve. Espero que la directiva rebaixi de nou els preus de les entrades (a partir de 7 euros, com ahir) perquè el Camp Nou sigui una olla a pressió (em conformo si és una cafetera).

Per cert, en aquest Barça ple d'estrelles també brillen "els modestos" com Sergio Busquets (que ja s'ha convertit en un dels meus ídols), Silvinho (sempre compleix), Piqué (la revelació), Gudjhonsen (el tot terreny) i Bojan (el recuperat). Ja ho diem els catalans: "Entre tots ho farem tot".