Cara de moniato

Els culés ens hem retrobat amb una vella coneguda, "la mala sort". Feia temps que no sabíem res d'ella. Estava desapareguda en combat. Sortosament, és clar. Ahir va aparèixer amb tots els honors en el minut 93. Quina ràbia! Teníem el partit guanyat, però un nyap de Márquez&Piqué ens va deixar amb un pam de nas. Encara sort que no era un partit decisiu i que el nostre rival és un dels pocs equips de la Lliga que em cau bé. S'imaginen que ens empati en l'últim minut el Madrid o el Rubin?

Els meus amics, a Pamplona:
Alguns dels meus amics culés (Xavi, Antonio i Tomás, entre ells) s'han desplaçat a Pamplona. És una escapada fantàstica per provar els millors pintxos, beure sidra i confraternizar amb una afició que, en línies generals, ens té simpatia. Abans de començar el partit, el Xavi m'envia un SMS: "Pronòstic: Patxaran 1 Panellets 3". Jo li contesto: "Sant Fermí 2 Moreneta 5". Dues hores després el seu missatge era menys optimista: "Se'ns ha quedat cara de moniato, però empatar amb aquests col·legues no resulta tan dolorós. Ambient bestial i de bon rotllo".

Estic nerviós pensant en el Rubin:
El dimecres, contra el Rubin, no podem fallar. Ens juguem la classificació. Falten tres dies i ja estic nerviós. He trucat el meu psiquatra i s'ha negat a receptar-me un tranquil·litzant: "Alfred, encara estem a principis de novembre. No és època de tensions. Quan vam planificar la temporada vam quedar en una cosa: que no prendries medicació fins el Mundialet de Clubs. Fes ioga, passeja per la Barceloneta i pren-te unes til·les".

Visca el Barça femení:
El Barça femení de futbol va empatar ahir al camp de l'Espanyol... també en el minut 93! I amb un gol a l'estil "Iniesta-Stamford Bridge". Si esteu una mica deprimits (com jo)... és reconfortant recrear-se amb aquest golarro.