Li tenia moltes ganes a l'Espanyol. Els disgustos que ens ha donat en les últimes temporades no s'obliden fàcilment. Objectiu complert. Hem jugat un partit lamentable, però els tres punts són nostres. A l'Espanyol i al Madrid cal guanyar-los sempre, encara que sigui per 1-0 i de penal injust. Ja m'entenen.
Passejant pel gol nord:
El partit contra l'Espanyol se m'ha fet llarguíssim. Quan l'àrbitre assistent ha assenyalat el temps de descompte (tres minuts) m'he posat molt nerviós. Pel meu cap han desfilat les imatges d'aquell fatídic gol de Tamudo que ens va fer perdre una Lliga. M'he aixecat de la meva butaca i he preferit passejar pels passadissos de la tercera graderia de l'Estadi. Respirant i inspirant. Aquesta vegada, per sort, Tamudo no jugava.
La tortura de tornar a casa amb metro:
Agafar el metro de la línia verda en finalitzar un partit important del Barça és una experiència claustrofòbica i terrorífica. Volem uns transports públics dignes.
I ara... a per al Mundial:
Abu Dhabi ja forma part de la meva vida. Parlo d'Abu Dhabi com si fos Arenys de Mar o Sitges. Em fa molta il·lusió guanyar el Mundial de clubs perquè és un títol que se'ns resisteix i perquè vull formar part del "Barça de les 6 copes". Si el dissabte guanyem el Mundial serem el millor equip del món. Però si el perdem, també.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill, estic intentant convèncer el teu pare per escapar-nos a Abu Dhabi, però no hi ha manera. És un pessimista nat. Espera que es posa al telèfon". I es posa. "Fill, la teva mare s'ha tornat boja. Són més de mil euros i un viatge pesadíssim de nou hores. Ple de turbulències, segur. I a més... crec que el favorit és l'equip argentí". La meva mare contraataca: "Doncs hi aniré sola. Jo amb els àrabs m'entenc molt bé". Continuaré informant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada