Ja estem a la final del Mundialet. Buf! No ha estat fàcil. Els de l'Atlante ens han marcat un gol en el minut 5. M'he quedat tan congelat com el temps que està fent a Barcelona. El fantasma del Rubin ha passat pel meu cap. Però hem jugat una segona part de pel·lícula i la remuntada ha estat relativament còmoda. El 3-1 del final és un resultat curt. Ja som finalistes, oé, oé, oé.
Estic rebent nombrosos SMS dels amics i la família. Tots amb la mateixa pregunta: "On veurem la final?". El meu germà ofereix la seva casa. El Xavi, també. L'Enric proposa el bar dels xinesos (el de la sort). La meva mare (que finalment no ha viatjat a Abu Dhabi) vol quedar en un bar enorme de l'Avinguda Roma. Li dic que, no que en aquell local vam veure fa dos anys una dolorosa derrota.
El meu mòbil treu fum. Una proposta que m'agrada. És de l'Antonio. Em comenta que el lloc idoni és l'Sports Bar de Les Rambles, perquè "així estarem molt a prop de Canaletes". La Cristina vol que el partit es projecti en els cinemes "per no passar fred". Aquest Mundialet és un Mundialàs. Som a 90 minuts de la glòria. De moment, i per relaxar-me, m'aniré a preparar una til·la.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada