dimecres, 28 d’abril del 2010

Només 24 hores de dol

Ahir ho vaig escriure en aquest bloc. Si ens classificàvem... sopar, festa, discoteca, etc., etc. Però si l'Inter ens elimanava tenia un pla B. Era aquest: "Pla B (ens eliminen): Aplaudiré l'equip i em retiraré ràpidament al meu allotjament. No escoltaré la ràdio i no veuré la tele. Decretaré 24 hores de dol. Però només 24! A partir de divendres m'il·lusionaré com mai amb la Lliga". I en això estic.

Dues coses abans de ficar-me al llit:

1. - Estem molt vius. El Barça, l'entitat, la massa social, està més viva que mai. La festa d'aquesta tarda-nit ha estat indescriptible. Mai no havia vist un ambient tan brutal al Camp Nou. Buf... "gallina de piel". Les noves generacions de culés són fantàstiques. I demanen pas. Endavant!

2. - El madridisme està celebrant la nostra eliminació. Aquest fenomen confirma que el Milionaris de Madrid ja només s'excita amb les desgràcies dels altres. Tant de bo continuïn així pels segles dels segles.

Una a-barça-da