dilluns, 26 de febrer del 2007

Prou regals

València 2 -Barça 1

M'encanta que Unicef sigui el "patrocinador" de la samarreta. Però en el terreny de joc no podem encomanar-nos de l'esperit d'aquesta generosa entitat. En tres minuts hem regalat un partit que teníem completament controlat. El València no ha fet res. M'ha semblat un equip avorrit i... violent. La Lliga ara es posa més emocionant. Tots els nostres rivals s'aniran a dormir amb un somriure. Fins i tot el pitjor Madrid dels darrers anys somia amb el títol. Sisplau, Barça, mata la Lliga d'una vegada.

Estat d'ànim abans del partit:
Després d'una setmana "azul-oscura-casi-negra", tenia ganes de futbol. I de victòria. Guanyar a València sempre és un plaer especial. Però està vist que aquest any no hi ha manera de guanyar als nostres rivals més tenebrosos (Madrid, Espanyol i València).

Una dada per a l'optimisme:
Ja sabeu que sóc patidor, però optimista. Fa un any, al febrer del 2006, el Barça també va perdre a Mestalla per la mínima (1-0). El gol, com els d'avui, va ser un regal. Aquella derrota va disparar les esperances dels nostres perseguidors. Voleu que us recordi com va acabar la història? El Barça va guanyar amb placidesa la Lliga.

Torna la Champions:
Dimecres tenim Champions. Genial. És una cita perfecta per enterrar el disgust d'avui. Encara recordo la eufòria del dia del Werder Bremen. Era el 5 de desembre. El temps passa volant. Contra el Liverpool no podem ser una altra ONG. El 3-0 seria un resultat per tirar coets. Un 2-0 també seria fantàstic. Fins i tot firmo l'1-0. Tot el que no sigui encaixar gols és bo. Ens veiem dimecres a l'Estadi. Juga el Campió d'Europa.

L'opinió de la meva dona:
Quina setmaneta. Encara no m'he recuperat de les declaracions del "il.luminat" ("NO COMMENT") i... una altra patacada més! Avui la defensa ha estat un colador (ho sento per Puyol). El millor: la titularitat de Gudjohnsen i l'aportació de Messi. El pitjor: la cridòria contra Oleguer, encara que no em sorprèn d'un estadi que és el Bernabéu 2.