Estem vius

Barça 3 -At Bilbao 0

Alguns ja ens volien enterrar. Doncs no. El Barça respira. La victòria d'avui és la dosi d'autoestima que necessitàvem després de la decepció de dimecres. Ha estat dur tornar al Camp Nou, és clar. El fantasma del Liverpool i dels seus sorollosos seguidors encara estava a l'ambient. Però la màgia de Ronaldinho i la fúria d'Eto'o ens han tornat el somriure i l'esperança. Avui tot ha sortit bé. Fins i tot hem tingut la sort que ens ha faltat en alguns partits importants. El Barça està viu. Els que busquin morts vivents que se'n vagin a la capital.

Estat d'ànim abans del partit:
Els empats del Madrid, Sevilla i València han donat molta moral. Els culés sabíem que amb una victòria deixaríem els nostres rivals una mica més lluny. Misió complerta. Si puntuem a Sevilla i guanyem al Madrid, jo ja posaré una ampolla de cava a la nevera.

Permís per somiar:
Estic convençut que molts culés tindrem aquesta nit somnis dolços. Què tal un 1-2 a Saragossa, un 1-3 a Liverpool i un 4-0 al Madrid? Més enllà dels somnis, el que més desitjo ara és que l'equip no perdi la il.lusió, l'orgull, l'instint felí dels campions. Tenim dues remuntades molt complicades. Si ho aconseguim, fantàstic. I si no... hem de caure amb honor, i lluitar a mort per la Lliga.

L'opinió de la meva dona:
"Després del disgustarro del Liverpool -que em va deixar sense ànims per escriure- el resultat d'avui m'ha servit per carregar les piles, tot i que no vull encomanar-me de l'eufòria. Estic desconcertada. ¿Quin Barça veurem els propers dies: el de la segona part del Liverpool o el de la primera part de l'Athletic? Ah, i visca Ronaldinho".