Black power

Ha estat la setmana del "black power". Estats Units ha elegit al primer president negre (ànim Obama) i Samuel Eto'o es converteix en l'heroi del Barça-Valladolid amb les seves quatre dianes. El Barça 2008-2009 és el més negre de la seva història amb la presència de Touré Yaya, Keita, Eto'o, Henry i Abidal. El negre, en el món del màrqueting i la publicitat, és sinònim d'elegància, poder, impacte i rebel·lia. Conceptes absolutament necessaris perquè un equip sigui campió.

El gran inconvenient de jugar els dissabtes a les deu de la nit:
Dissabte és el dia per excel·lència per sopar amb la família o els amics. Els socis que anem a l'Estadi no podem quedar amb ningú fins passada la mitjanit. Un desastre. Sempre et retrobes amb els teus a l'hora del cafè, del xupito o del cubata. Per culpa del maleït horari ens hem convertit en uns éssers sense vida social. I si vius fora de Barcelona, encara pitjor: quan arribes a casa la família està dormint i als amics has de buscar-los en els "afters".

Avantatges de jugar amb l'Estadi mig buit:
Després d'anys i anys d'intentar-ho, el meu somni s'ha fet realitat. Durant els quinze minuts del descans tinc temps suficient per poder comprar l'entrepà de botifarra i realitzar les meves necessitats fisiològiques al bany. Fins ara només es podia escollir una de les dues opcions, però amb 50.000 espectadors les cues disminueixen de manera prodigiosa. Estic tan eufòric que somio amb el triple salt mortal: entrepà, lavabo i... comprar alguna llaminadura en les parades de crispetes i xocolatines. Per a això, tanmateix, hauríem de ser 25.000 espectadors.