Coses que m'alegren la vida

1.- Que alguns jugadors no hagin disputat els seus partits internacionals pensant en els interessos del Barça. El cas més emotiu és el d'Eto'o. Als socis ens encanten aquests detalls.

2.- Les noves mesures del "seient lliure". Si cedim el nostre seient 72 hores abans del partit, el club ens anticipa un 50% de la venda. És una bona idea per omplir el Camp Nou i les butxaques dels socis en aquesta època de crisi.

3.- Guardiola no és una mosqueta morta. Amb ell, la disciplina ha tornat al vestuari. Per fi.

4.- Llegeixo unes declaracions de Xavi: "Tots anem a una, la gent torna a ser solidària, és treballadora, honrada, senzilla, humil". Sí, sí i sí. Em cau la bava.

5.- Escolto a RAC1 unes interessants declaracions de Joan Oliver, director general del Barça. La notícia, de fet, és que un director general del Barça parli en un mitjà de comunicació. El Barça, per fi, ha canviat la seva política comunicativa (o incomunicativa). Ja era hora.

6.- Que puguem veure Barça TV en obert. Era una decisió necessària perquè el canal abandoni la seva vocació minoritària.

I 7.- La crisi del Madrid és el complement perfecte als sis punts anteriors. Els culés estem excitats amb la premsa de Madrid. Ahir volien fitxar a Crespo, avui a Zárate i demà, Déu dirà. El president ratifica a Schuster i negocia amb Ancelotti. I tot el món parla malament de tot el món. És la millor comèdia d'embolics de l'any. Ja estic nerviós per llegir les portades de demà.