Comença una setmana fantàstica

Qui diu que els diumenges a la tarda són depressius? Els culés, no. Qui proclama que els dilluns són pesats i eterns? Els culés, tampoc. Són les dues de la matinada del diumenge i estic més feliç que un gínjol. Hem deixat a tres punts al Vila-real i a cinc al Madrid i al València. Ara cal recrear-se en la felicitat i penso passar-me tota la setmana escoltant les tertúlies de ràdio i llegint la premsa, especialment la de Madrid. Ens espera una setmana fantàstica, molt millor que aquelles d'El Corte Inglés.

El Madrid, un polvorí:
Ja sé que les veus més assenyades em xiuxiuegen: "Alfred, pensa en el Barça i oblida't del Madrid". D'acord, però he de reconèixer que és un goig el que està passant a la capital. Schuster no assisteix a un entrenament, Mijatovic és escridassat, Casillas i Schuster no se saluden, Sergio Ramos no es parla amb la plantilla... aaaaaaaah, quin plaer! Són uns dies inoblidables per als culés. Cal aprofitar aquesta situació per distanciar-nos encara més en la classificació i deixar-los fora de combat el desembre, quan vinguin al Camp Nou. És increïble que un culé patidor com jo escrigui amb tant entusiasme. No em reconec. Ara només falta que Calderón afirmi que les derrotes del Madrid són culpa de la reunió del G-20 a Washington.

L'opinió dels meus pares:
La meva mare està bojament enamorada de Guardiola. "Fill meu, si tingués 40 anys menys, em casava amb ell". El meu pare, el pessimista de la família, no acaba de creure's el que està passant: "Fill, quan estiguem a 18 punts del segon, confiaré en l'equip. Encara no hem guanyat res".