Prometo ser modest

I arriba un equip modest com el Getafe, que juga amb ordre i poca cosa més, i ens amarga la festa. No era el Manchester, el Madrid o el Chelsea. Era l'equip número 14 de la Lliga espanyola. Les seves estrelles tenen noms curiosos que ens permetrien fer uns quants jocs de paraules: Casquero, Polanski i Gavilán. Però no estic per a bromes. He anat al Camp Nou, desafiant fred, pluja i televisió, amb la il·lusió de distanciar-nos encara més dels nostres rivals, però només hem sumat un empat. Ara tenim al Madrid (amb totes les seves crisis i desastres) a tres punts. Conclusió: prometo ser modest i no cantar victòria abans de temps.

Em quedo amb els últims 15 minuts:
El Barça ha demostrat en la recta final del partit la seva fam de victòria. Si arribem a marcar el 2-1 hauria titulat l'article "Orgasme". Llàstima. L'empat m'ha deixat un mal gust de boca.

Tenim Messidependència:
Sincerament, amb la davantera titular d'avui (Hleb. Eto'o i Bojan) no arribarem gaire lluny. Posaré una espelma a Sant Gamper perquè Messi i Iniesta tornin molt aviat.

L'opinió dels meus pares:
La meva mare no perd l'optimisme: "Fill, tranquil. El Barça s'ha deixat empatar per donar-li una mica d'emoció a la Lliga. Seria un avorriment quedar campions el febrer". El meu pare, en canvi, m'envia un SMS inquietant: "Si perdem a Lisboa i a Sevilla tornaran els mocadors al Camp Nou. Hi ha molta gent que encara li té ganes a Laporta".