Què hi feia jo aquesta nit al Camp Nou?

Encara m'estic preguntant, què hi feia jo aquesta nit al Camp Nou? Els primers dubtes m'han sorgit una hora abans del partit. La temperatura a Barcelona era freda i a la tercera graderia el vent és un suplici. "Serà el primer partit de la temporada amb bufanda i gorro", he pensat amb desànim. D'altra banda, l'atractiu del rival era nul. El Basilea és com el Numància o l'Almeria. Però el Barça és el Barça i la Champions és la Champions. "Alfred, no fallis", m'he dit per encoratjar-me.

La primera crisi seriosa arriba quan escolto per la megafonia l'alineació de Pep Guardiola. M'emprenyo. Ens estem jugant el primer lloc de la lligueta i el míster decideix jugar sense Messi, Xavi i Eto'o. Per què donem facilitats al rival? I comença el partit. El Camp Nou està desangelat. Som 49.000 espectadors i tots en silenci. Els 3.000 seguidors del Basilea criden com bojos. El panorama pinta malament.

El primer temps és horrorós. Juguem amb desgana, lents, imprecisos. Vaja, com l'any passat. Em temo el pitjor. Guardiola fa canvis i posa a les estrelles. El gol de Messi ens anima, però és un miratge. La lesió d'Iniesta confirma que és una nit negra. Ells empaten poc abans del final i em queda cara de babau. Avui no era un bon dia per ser una ONG. Ara estem obligats a puntuar al camp del Sporting de Lisboa.

A dos quarts d'onze de la nit, trist, gelat i desconcertat, m'he aixecat de la meva butaca preguntant-me una vegada i una altra què hi feia jo aquesta nit al Camp Nou?