El Barça-Mallorca era el típic partit-trampa (per les dates) i partit-mandra (pel rival i el fred) que gairebé sempre perdem. Però el Barça d'aquesta temporada no perdona. Guanyem a la tardor i per Nadal; amb pluja i amb sol; amb Messi i sense Mess; amb poc públic i amb el camp ple; contra rivals difícils i rivals accesibles. La màgia del 2008 continua en el 2009. Em frego els ulls i li demano al destí que aquest estat de felicitat permanent no tingui data de caducitat.
Una miqueta de por:
He de reconèixer que en el minut 20 del segon temps, quan el partit estava empatat i embussat, he pensat el pitjor: "Alfred, avui no guanyem. I els del Madrid i del València començaran a fer números i a treure pit". He estat un home de poca fe. Demano perdó. Cal creure en aquest Barça fins a l'últim minut.
Que els Reis ens portin la Lliga i la Champions:
Ja sé que sóc una mica pesat amb el tema dels desitjos, però no podem baixar la guàrdia. El dia 31 de desembre, a les dotze de la nit, vaig complir amb el ritual i vaig demanar 12 desitjos de color blaugrana. Un per cada raïm. També penso assistir a la cavalcada dels Reis Mags de Barcelona. He preparat una petita pancarta que diu: "Estimats Reis. Aquest any he estat molt bon xicot. Vull la Lliga i la Champions. Un soci patidor del Barça". També espero que milers de nens i nenes es trobin el dia 6, al costat de les seves nines i cotxets, algun regal relacionat amb el Barça. Hi ha idees per a totes les butxaques: des de la samarreta oficial (60 euros) a una gominola amb l'escut (un euro).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada