Un culé a Montjuïc

Ahir vaig viure una experiència diferent: donar suport al Barça al camp de l'Espanyol. Vaig assistir a Montjuïc convidat per uns amics que em van tractar de manera exquisida. Les meves sensacions, de tota manera, van ser molt estranyes. No és agradable que la gent xiuli i insulti als nostres jugadors. Em va sorprendre que un dels crits més populars combinés les paraules "prostituta" i "Barça". Fins i tot es va corejar, amb la tornada de "Guantanamera", una cançó ofensiva per a Guardiola. Ens tenen molta ràbia, és clar. Però tampoc no em vaig escandalitzar. Aquestes coses passen a Montjuïc i a altres camps de la lliga espanyola. Els grans clubs com el Barça sempre desperten enveja. Unes vegades sana, i altres no.

A la graderia no hi havia culés. Puc assegurar que vaig intentar transmetre als jugadors tota la meva energia positiva. Llàstima que el Barça no marqués. Em vaig quedar amb les ganes de saber com hagués reaccionat el meu cos. Al final, esportivitat i encaixada de mans amb els periquitos. Ells van acomiadar als seus jugadors amb una gran ovació. "Ha estat el millor partit de l'any", em van confessar. "Al Camp Nou no perdonarem", els vaig respondre jo.

Modesta reflexió sobre la Copa del Rei:
Ahir vam jugar a mig gas i amb pocs titulars. Ja sé que la Copa del Rei és la tercera prioritat del club, però potser estem donant molts avantatges als nostres rivals. Alguns jugadors dels anomenats suplents em desperten inquietants dubtes. I una davantera formada per Hleb, Iniesta i Bojan no la veig competitiva. A l'Atlètic de Madrid el va eliminar Messi, que ningú no ho oblidi. Quin equip alinearà Guardiola dimecres que ve? Jo proposo un mix amb cinc suplents i sis titulars. Estem a només tres partits de la final. I una copa és una copa, encara que sigui la del rei.