Babejant de gust

Durant el descans del Barça-Deportivo no vaig tenir més remei que treure el mòbil de l'abric i enviar des del meu seient del gol nord un SMS als meus amics i familiars. El text deia: "Quin goig. Aaaaaagh. Em cau la bava". No recordo uns 45 minuts tan espectaculars com els que vaig viure el dissabte al Camp Nou. Vam ficar tres gols, però en podien haver estat sis. El Dépor no va xutar ni una sola vegada a porteria. Puyol la tocava com Xavi. I Henry lluitava com Touré. El públic animava i Messi va marcar un altre gol marca de la casa. Els meus SMS van provocar tot tipus de respostes entusiastes entre els meus col·legues. Em quedo amb el missatge del meu germà David: "La Lliga espanyola se'ns ha fet petita. Volem una Lliga intergalàctica, ja".

Els rècords del Barça:
Hem aconseguit 50 punts a la primera volta, un fet inimaginable quan ens va guanyar el Numància en el primer partit de Lliga. Però el rècord que més m'apassiona és que ens hem carregat en dos mesos a l'entrenador i al president del Madrid. Si les coses continuen així, aviat dimitiran Mijatovic, Raúl, Guti i Di Estéfano.

Autobusos a Barcelona:
Vull impulsar una campanya publicitària als autobusos de Barcelona amb el següent missatge: "Possiblement el Madrid no existeix. Gaudeix de la vida i fes-te soci del Barça".

L'opinió dels meus pares:
La meva mare m'envia un SMS eufòric amb els seus plans: "La Lliga ja és nostra. Cal jugar-la amb els suplents, i guardar a Messi, Eto'o, Xavi i Puyol per a la Copa del Rei i la Champions". El SMS del meu pare, en canvi, és menys optimista: "Fill, molta cura amb el Madrid. Els àrbitres tornen a estar de la seva part. El pobre Osasuna ha sortit massacrat. No ens confiem i sentenciem la Lliga el més aviat millor".