He escoltat els primers petards

Quan ha finalitzat el Getafe-Barça he escoltat els primers petards a Barcelona. I no eren de Sant Joan. La gent culé té ganes de xerinola. Em truca la meva mare: "Fill, et faig un encàrrec. Compra'm una dotzena de traques. Vull que tot el barri s'assabenti que en aquesta casa hi ha una família culé. Celebrarem el triplet de manera espatarrant: dues traques per a la Copa del Rei, tres per a la Champions, tres per a la Lliga i quatre quan guanyem al Bernabéu. Què et sembla?".

La meva mare estava eufòrica i jo... ansiós. A les dotze de la nit he trucat al meu psiquiatra. "Doctor, perdona que et molesti a aquestes hores però necessito que em preparis un tractament per a les pròximes cinc setmanes. No crec que pugui suportar tanta excitació". M'ha dit que si, que el dilluns puc passar per la seva consulta per recollir la recepta. Estic preocupat. Si avui, davant el Getafe, he patit una taquicàrdia, no sé el que passarà quan juguem contra el Sevilla, València, Madrid, Bilbao i Chelsea. És tanta la il·lusió que tinc per guanyar-ho tot que no suportaria una ensopegada. I ara que ho penso també hauria de parlar amb el cardiòleg.

Sensacions que m'ha deixat el Getafe-Barça i el... Madrid

- Nosaltres juguem de meravella i ells, de pena. Però les seves victòries valen el mateix que les nostres. Llanço una idea: que una victòria amb espectacle valgui quatre punts.

- No vull menysprear el Madrid. És increïble el que està aconseguint. La pugna Barça-Madrid és tan apassionant que el campió de la Lliga serà un supercampió.

- Si es manté la diferència de sis punts, el partit del Bernabéu serà una bomba. Nosaltres sortirem amb avantatge. L'empat és bo. I si guanyem... aaaaaghhhh... campions!

-Patètic i perillós l'arbitratge que hem rebut aquesta nit. Hem jugat contra 12. I després a la capital es queixen que els àrbitres ens ajuden.

- No hi ha treva. El dimarts torna la Lliga. Espero que el psiquiatra m'hagi preparat un bon tractament de xoc.