Si Piqué no té por...

Estic esgotat. No he corregut tants quilòmetres com Iniesta o Touré, però ha estat una tarda-nit d'un gran desgast físic i emocional. He cantat, he animat, he cridat i he patit. Només m'ha quedat una sensació per viure. I per desgràcia era la més reconfortant: cantar un gol del Barça. He sortit del Camp Nou molt decebut pel resultat (el 0-0 és una injustícia), per la lamentable actuació de l'àrbitre i per la penosa actitud defensiva del Chelsea ("Hiddink dimite el fútbol-espectáculo no te admite").

Res positiu passava pel meu cap mentre caminava capcot pels carrers de Barcelona amb els auriculars de la ràdio endollats a les oïdes. "L'any passat vam empatar a zero amb el Manchester i en el partit de tornada vam ser incapaços de remuntar", pensava de manera obsessiva. "Tot l'any jugant de meravella perquè al final ens elimini un equip vulgar i destructiu", em torturava.

Però la meva negativitat s'ha desectivat en pocs segons quan he escoltat unes paraules de Piqué. He vist la llum. "No tingueu por -ens ha dit-. Anirem a per la victòria a Londres". I he tingut la sensació que parlava de manera molt seriosa, com si fos un profeta o una cosa semblant. Si els jugadors del Barça confien en la victòria jo no vull quedar davant l'opinió pública com un poruc, un cagadubtes i un home de poca fe. Estic amb ells, és clar que si. I rebran tota la meva energia positiva. Ara em sento esgotat i trist, però el proper dimecres m'asseuré davant del televisor amb una cervesa (o unes quantes) i creuré en la remuntada. Si Piqué no té por... jo tampoc.