A pel Chelsea

El Bayern de Munic ja és història. El vam passar per la trituradora (i sense anestèsia) al Camp Nou i avui hem sabut administrar el 4-0 amb mestratge. La millor notícia és que els socis patidors... no hem patit! He vist el partit en un bar de l'Eixample que em dóna sort. Està regentat per uns xinesos molt somrients que també s'alegren quan el Barça fica un gol. La nit ha començat amb una gerra de cervesa i ha finalitzat amb una ampolla de cava català. I pel camí han caigut uns plats d'arrós al curri.

Ara ens esperen dos partidassos contra el Chelsea. El Barça de Guardiola, que trenca estadístiques i tòpics, ha demostrat que el factor camp no és tan important. Si en el partit d'anada guanyes 4-0, la tornada és un tramiti. Ho hem vist avui. Un amic em comentava fa uns minuts que el Chelsea no serà el Bayern. Efectivament. Igual s'emporta un 5-0.

Ribéry mon amour:
Ribéry s'ha retirat aquesta nit del camp enfundat amb una samarreta del Barça (era la d'Abidal). Els 3.000 seguidors culés que s'han desplaçat a Munic (bravo per ells) han corejat el seu nom. I ell ha saludat. President, ja pot fitxar-lo.

La vie en blaugrana:
Ens esperen unes setmanes increïbles. Els culés ens sentim més orgullosos que mai del nostre club. No sé quants títols guanyarem, però no recordava una excitació tan gran com la que estic vivint aquests dies. Jo ja ho tinc tot preparat (banderes, gorres i trompetes) per sortir a Les Rambles. La pregunta que em faig és... quantes nits sortiré? Buf, quina emoció!

L'opinió dels meus pares:
A casa hi ha una mica d'embolic. La meva mare em truca emocionada: "Fill meu, vull anar al camp del Chelsea peti qui peti. Em podries treure una entrada? Vull veure en directe la nostra classificació per a la final. I amb una entrada en tinc suficient, perquè el teu pare es queda a Barcelona, per pessimista".