A les 19.59 (un minut abans de l'inici del partit) he pensat que Valladolid tenia tots els números per ser la ciutat del desastre culé. I ho dic de debò. Per culpa del maleït virus FIFA Messi, Alves i Henry estaven a la banqueta. Xavi i Piqué jugaven amb sobrecàrrega de partits. I per "tranquil.litzar-me", Guardiola ha col.locat Pedrito d'extrem dret. Amb aquest panorama (i amb el Valladolid descansat) he visualitzat el típic partit que perdíem per 2-0.
Però no. Aquest Barça és diferent. Hem guanyat amb comoditat. Si el Valladolid no ha pogut amb nosaltres... qui serà capaç de guanyar-nos? Llàstima que el Madrid no baixi la guàrdia. No passa res. Cal mantenir la diferència de sis punts i sentenciar la Lliga al Bernabéu.
No he vist el gol: He seguit el Valladolid-Barça en un bar del barri de les Corts. Tenien La sexta. I no hem vist el gol. El senyal ha desaparegut just uns segons abans de la preciosa vaselina d'Eto'o. Encara sort que un dels clients escoltava la ràdio i ha cantat el gol com si fos Pou o Puyal. Ha estat una celebració una mica ortopèdica.
L'entrada, diví tresor: Després d'anunciar en el meu últim article que m'havia tocat una entrada per a la final de la Copa he rebut moltes felicitacions... i alguna proposta deshonesta. Ho sento, però no la penso vendre. Ni pels 200 euros que m'ofereixen.
L'opinió dels meus pares: La meva mare està emocionada amb el comportament de la gent de Valladolid: "Fill meu, ens han aplaudit. És molt fort. El Fachadolid ara és el Barçadolid". El meu pare, en canvi, continua intranquil: "Estic fart del Madrid. És que no pensen perdre mai?".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada