"I gotta feeling"

Com dirien els Beatles: "Quina nit la d'aquell dia". Buf, encara estic recuperant-me de tantes emocions. La tensió i els nervis de les hores prèvies al partit han donat pas a un profund estat de felicitat. La ressaca del Barça-Inter és meravellosa. Aquesta és la meva crònica d'una nit fabulosa.

1.- Per culpa dels embusos arribo al Camp Nou a les 20.50. El partit ja ha començat. No he pogut aplaudir el gran Eto'o. Quina ràbia! M'assabento que el Rubin i el Dinamo han empatat. És un alleugeriment. Alguns periodistes s'havien passat la setmana visualitzant una combinació terrorífica que ens deixava sense Champions: victòria del Rubin i Eto'o marca el 0-1 en el minut 93.

2.- Observo, amb descoratjament, que no juguen ni Ibra ni Messi. Glups! La davantera està formada per Pedro, Henry i Iniesta. Obro la motxilla i em prenc mig tranquimazin.

3.- Minut 10. Golàs de Piquenbauer. Aaaaaaah! Esclata la meva adrenalina i celebro el gol com un boig. No sóc l'únic. Els socis que tinc al meu voltant també perden els papers. Allò és una orgia.

4.- Minut 26. Pedro, el nou heroi del Camp Nou, marca el segon. Nou atac d'eufòria. No m'ho puc creure. Sense Messi, sense Ibra, sense Touré... i ja guanyem 2-0. Demano perdó a Guardiola per dubtar de la davantera que ha alineat.

5.- Descans. El meu cos comença a relaxar-se. Pel tranquimazin i els gols. Per celebrar-ho, compro una caixa monumental de crispetes. Tan monumental com el joc del Barça. Rebo diversos SMS de la família i dels amics. El meu germà David porta tot el dia enviant-me missatges. El primer, de les deu del matí, deia així: "Barçaaaaa! Cal començar ja!".

6.- Sona per la megafonia "I gotta feeling", de Black Eyed Peas. M'encanta la cançó. Podria ser el "Viva la vida" d'aquesta temporada. La lletra diu: "Tinc el sentiment que aquesta nit serà una bona nit".

7.- La segona part és avorrida. El Barça juga a la italiana: controlant el partit i "provocant" interrupcions. Molt bé. Eto'o ni la toca. Fantàstic. Arribem al minut 30. "Crec que l'Inter no remuntarà", penso amb el meu habitual "optimisme".

8.- Final del partit. Em quedo uns minuts al meu seient. Rebufant. Estic esgotat i feliç. I orgullós de ser culé.