Quatre gols i una migdiada

El futbol és un esport molt estrany. Contra dels russos vam tenir mil oportunitats i només vam ficar un gol en 180 minuts. Contra el Mallorca, en canvi, cinc tirs i quatre gols. Malgrat la golejada, el partit ha estat soporífer. En més d'un moment he tingut la temptació de tancar els ulls i fer una migdiada. Però entre el vent i el fred, i les confessions d'un soci amic que m'ha relatat la seva crisi matrimonial he romàs despert fins el minut 90.

Encara que soni a tòpic, el resultat ha estat enganyós. Amb l'1-1, el partit estava encallat i he temut el pitjor, és a dir victòria del Mallorca i crisi institucional. Encara sort que tenim a Pedro. Resulta curiós que en el Barça de les estrelles (Messi, Ibra i Henry) sigui finalment un vailet de la pedrera qui resolgui alguns partits. Que li pugin el sou, ja.

No vull saber res de l'Atlètic:
L'Atlètic de Madrid és més filial del Milionaris de Madrid que el propi Madrid B. Els blancs ho tenen clar des de fa anys: contra l'Atlètic, de tres en tres. Estic indignat. Tongo, tongo. Ara el més important és arribar al clàssic del 29 de novembre amb aquest punt de diferència a la classificació. I si els guanyem... a quatre.

Pensant en l'Inter:
La Champions em té preocupat. Em passo el dia fent números i càlculs. Hem de guanyar l'Inter i empatar contra el Dinamo. També podem empatar contra l'Inter i guanyar el Dinamo. L'altre dia vaig tenir un malson: Eto'o ens ficava tres gols. Un desastre. He parlat amb el meu psiquiatra i m'ha diagnosticat un brot d'ansietat. Amb medicació i descans... els símptomes desapareixen. L'aturada de la Lliga m'anirà molt bé.

Visca l'Alcorcón:
El dimarts torna la Copa. Faré campana i deixaré el carnet a algun amic. El partit contra la Leonesa em motiva ben poc, ho sento. Prefereixo tancar-me amb els amics en un bar... i animar l'Alcorcón!