Inter, Madrid i Mundialet

Ja estic com un flam. Miro l'agenda i no descansaré fins el Nadal. El 24-N ens juguem la Champions contra l'Inter. Cal guanyar com sigui: de churro, de rebot o penal injust. Tant se val. El 28-N arriba el Milionaris de Madrid amb Ronaldo. A Madrid ningú no parla de repetir el 2-6. L'Alcorcón, com si fos un ansiolític, els ha deixat molt relaxadets. També he marcat amb moltes admiracions a la meva agenda el 16-D i el 19-D. Són els dos partits del Mundial de Clubs. M'hagués encantat assistir a la final, però el viatge amb avió costa 600 euros. Impossible. Aquesta vegada no hi ha autocars. He calculat que seria un viatge de 95 hores. Cal travessar França, Itàlia, Grècia, Turquia, Iraq i Aràbia Saudita. Pesadet.

Modestes reflexions sobre l'actualitat:

- Escolto el primer intercanvi de trets entre un futur directiu rosellista i un directiu laportista. Molt desagradable. Només hi faltava Jorge Javier Vázquez moderant la discussió. Espero que la pre-campanya electoral no alteri l'estabilitat del club. També seria interessant que aparegués una tercera candidatura per relaxar una mica l'ambient.

- Estic emocionat amb el fitxatge de Robinho. Els madridistes estan destrossats amb aquest tema. I això és molt bo.

- Milito ha tornat. Fantàstic. Si no espavilen Txigrinski i Márquez igual els hi treu el lloc.

- Jo sóc dels que pensen que la plantilla del Barça és curta. Robinho ens vindrà molt bé, però no cal oblidar els nois de la pedrera: Pedro, Jeffren, Gai Assulin, Thiago Alcántara i Muniesa. Ells poden ser els nous Sergio Busquets i Piqué. Confio en Guardiola. Com sempre.