La culpa és de la ressaca

El primer partit de l'any és un dels més complicats de la temporada. Els jugadors salten al terreny de joc amb la ressaca dels àpats nadalencs i de la gresca de cap d'any. Entenc perfectament que no hagin estat molt fins (jo també estava ressacós i gairebé em clapo a la segona part). I a sobre ens hem enfrontat a un equipàs. El Vila-real m'ha encantat. Juga com nosaltres: tocant i pressionant. Com diu el meu company Daniel Campos, "ja tenim un punt més". Cal ser, doncs, un punt optimistes.

Les 6 copes poden ser 7, 8 o 9:
He de baixar del núvol i "aparcar" l'eufòria del 2009 (encara estic celebrant el Mundialet!). La meva mare opina que si fem les coses bé, les sis copes poden multiplicar-se: "Mira fill, la Lliga serà un cara a cara amb el Milionaris de Madrid i guanyarà el que estigui més concentrat. La Champions també està al nostre abast. Si no fem el ximple ens plantarem a quarts de final. I no em vull oblidar de la Copa del Rei. Confio en Pinto, Bojan i companyia. Ja veus, el nou triplet és possible". Visca la meva mare.

Som uns cavallers:
Els periodistes han intentat que Guardiola i els jugadors parlessin de l'àrbitre (que ha estat fatal), però no ho han aconseguit. Iniesta, Henry i el míster han estat extraordinàriament diplomàtics. Mai no havia vist tanta disciplina en el vestidor. És una passada.

Horari criminal:
El dimarts és 5 de gener, nit de cavalcada, de Reis, de compres, de família. No aniré al Camp Nou. El partit contra el Sevilla és a les deu de la nit. Estic indignat amb l'horari. Ja n'hi ha prou!