Quatre gols a Palop

Aquest 4-0 és la glòria. Ha quedat clar, per si algú ho dubtava, que el Barça és infinitament superior al Sevilla i que l'eliminació de la Copa va ser una terrible injustícia. Els quatre gols del Barça també han demostrat que Palop no era tan bo com el pintaven. I, finalment, aquest 4-0 ens proclama matemàticament campions d'hivern. Estem a cinc punts del Milionaris de Madrid. Oé, oé, oé.

Amb la moral al cent per cent:
El meu psiquiatra tenia raó. La depressió per haver estat eliminats de la Copa em va durar 48 hores. I ara, després del 4-0, em torno a sentir eufòric. Quin repàs li hem donat al Sevilla. És que no han tocat pilota. Podíem haver ficat tranquil·lament sis o set gols. El centre del camp "made in pedrera" (amb Xavi, Iniesta i Sergio) és un espectacle fabulós. Messi és millor que Romario i ja és pitxitxi destacat. Henry ha ressuscitat. Pedro és una màquina. I la defensa està més contundent que mai. L'únic que em preocupa és Ibra, que no ha començat gens fi el 2010. Què et passa noi?

Un sopar diví:
No vaig poder assistir al Camp Nou. Tenia un sopar amb uns bons amics (ja n'hi ha prou de jugar els dissabtes a les deu de la nit!). Sortosament, la majoria dels convidats érem culés i ens vam passar el sopar enganxats a la tele animant com "hooligans". Va ser una nit de celebracions esbojarrades. Concretament de quatre. Una per cada gol.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare a les 21.55: "Fill, el Milionaris de Madrid ha perdut. Viscaaaaa! Si guanyem ens posarem a cinc punts. Estic molt excitada". Em torna a trucar dues hores més tard: "Fill... el Sevilla és un bluf. Només saben defensar-se. Encara no entenc com han pogut eliminar-nos de la Copa. No passa res. Estem a cinc punts del Madrid. El teu pare i jo ho celebrarem amb una ampolleta de cava i un pastís de sant Antoni". El meu pare també es posa al telèfon: "Fill, em preocupa l'eufòria de la teva mare. Encara no hem guanyat res i ja vol anar a Canaletes".