Cinc gols com cinc sols

Havia de ser a Tenerife, l'illa màgica per excel·lència. El Barça ha donat un d'aquests cops d'efecte tan necessaris en el món del futbol. Els culés escèptics dormiran molt millor. I els madridistes, molt pitjor. He vist el partit en un cèntric restaurant de la ciutat. L'ambient ha estat fantàstic. La gent animava i aplaudia com si estigués al Camp Nou. Llàstima dels primers minuts. Han estat tan lamentables que he necessitat un parell de cerveses per relaxar-me. Però quan Messi ha ficat el primer tot ha canviat. Fins i tot la meva gana. I m'he demanat unes patates braves. El 0-2 l'he celebrat amb una ració de croquetas. El 0-3, amb una tapa de calamars. El 0-4, amb un bocata de llom i formatge. I el 0-5, amb un flam amb nata. He de reconèixer que estic eufòric per la victòria, però amb un important mal de panxa.

Més coses sobre el partit. Alguns dels jugadors "qüestionats" han estat a un gran nivell. Em refereixo a Henry, Márquez i Bojan, que ha donat tres assistències de gol. De Messi ja no sé què dir. Se m'acaben els adjectius. Però encara me'n queden alguns. Per exemple, "prodigiós" i "enlluernador". També se m'acaben els adjectius per definir la lamentable retransmissió de Canal+ (més madridista que mai). Per què a Iniesta li diuen Andresito i a Pedro, Pedrito? S'equivoquen, Iniesta és Don Andrés i Pedro és Súper Pedro. L'únic "ito" és Cristianito.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare des de... Tenerife!: "Fill meu, el teu pare i jo estem vivint unes vacances meravelloses. Hem vist el 0-5 en viu i ara ens anirem a menjar una paella a prop del mar. I demà ens banyarem en una d'aquestes platges tan boniques. El dimecres, si tot va bé, estarem a Sevilla. I remuntarem, ja ho veuràs. T'ho diu la teva mare, que mai no s'equivoca".