De tres en tres

Tres punts més. Aquest Barça és una màquina. Llàstima que el resultat hagi estat tan curt. Podíem haver guanyat 0-5 i al final gairebé ens empata l'Sporting. L'última jugada del partit ha estat taquicàrdica. Per culpa dels nervis he copejat la taula del bar i les gerres de cervesa han sortit volant. Encara sort que estaven buides. Detesto els patiments en el minut 93!

L'esperit del triplet ha tornat:
Les quatre últimes jornades de Lliga han estat brutals: 0-5 a Tenerife, 4-0 al Sevilla, 0-3 a Valladolid i ara aquest 0-1 a Gijón. Qui diu que el Barça d'aquesta temporada és inferior al de l'any passat? El Barça "made in triplet" ha tornat. Per cert, Pedro ha deixat de ser Pedrito per convertir-se en Super Pedro. Que jugui de titular, ja!

Un altre setmana de barcelonitis:
El Barça continua a cinc punts. I això fa mal. El madridisme es passarà tota la setmana parlant del Villarato i d'altres conspiracions. M'espero qualsevol teoria. Per exemple, que som líders gràcies a Obama, Fidel Castro i el Vaticà. Així, així, així es queixa el Madrid!

Felicitats, Villatoro (no confondre amb Villarato):
Molts amics m'han trucat per comentar-me que el premi Ramon Llull (un dels més prestigiosos de la literatura en català) l'ha guanyat Vicenç Villatoro amb una novel·la ambientada en la final de la Champions de París. La notícia és meravellosa. L'acció de la meva novel·la "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París", publicada el 2007, també se situava en aquella inoblidable final. Sempre he reivindicat que el Barça és un estimulant argument per a una bona novel·la. Amb satisfacció comprovo que comencen a fer-me cas.

L'opinió dels meus pares:
La meva mare m'envia un SMS: "Fill, la Lliga està cada vegada més a prop. Si continuem així... quan juguem al Bernabéu ja ens hauran de fer el passadís". El meu pare no és tan optimista: "Aquesta campanya anti-Barça ens passarà factura. Els àrbitres aniran descaradament a favor del Madrid. Temps al temps".