dimarts, 9 de març del 2010

La reflexió del meu germà

Dilluns, 8 de març. Nevada espectacular sobre Barcelona i àpat familiar a casa dels meus pares. Els estats d'ànim són variats. El meu pare (sector dels fatalistes) està preocupat perquè ens hem cruspit els 5 punts d'avantatge. La meva mare (sector dels optimistes) creu que guanyarem la Lliga amb relativa facilitat. I jo (sector dels patidors) confio en el doblet, encara que el psiquiatra ja m'ha receptat uns tranquil.litzants. El meu germà, veient el panorama, deixa anar un discurs vibrant que em fa recapacitar. Aquest és el resum:

"Ara és el moment clau per comprovar si el Barça de les 6 copes ha arrelat entre els culés i ens ha fet més forts i orgullosos del nostre equip o, pel contrari, després de les celebracions només ha servit per omplir una vitrina del Museu. Si en els moments de patiment (i ho dic pels últims partits) hem de tornar a les frases del passat ("aquest any no", "no hi ha res a fer") és que no tenim remei: sempre serem una afició derrotista que només sap emborratxar-se d'èxit, però que no sap treure rendibilitat emocional a llarg termini.

No es tracta de negar les mancances de l'equip o de la plantilla (l'equip perfecte no existeix, ni tan sols ho era el de la temporada passada) sinó de gestionar positivament el lloc on ens situa el fet d'haver guanyat sis títols. En el 2009, l'equip va fer un pas endavant. Està per veure si el soci -i l'afició- també és capaç de fer-lo. El que no pot ser és que la culerada no gestioni amb intel·ligència aquesta grandesa. No podem tornar a les petiteses del passat!

Som el Barça de les 6 copes. Això, lògicament, no garanteix cap títol aquesta temporada, però per davant nostre, en l'àmbit futbolístic (no em refereixo a la classificació domèstica) no hi ha ningú més. Som els únics, els primers, i l'afició ha de demostrar-ho amb orgull, il·lusió i suport. Precisament ara. Qualsevol altra actitud seria tornar al Barça de les 0 copes".

I la neu que queia sobre Barcelona em va semblar que ja no era blanca. Era blaugrana!

Una a-barça-da!!!!!! (una admiració per cada títol)