Cap de setmana taquicàrdic

La pugna Barça-Madrid pel liderat acabarà amb mi. Cada cap de setmana és més taquicàrdic que l'anterior. El Barça va aconseguir a Mallorca una victòria memorable amb una davantera sorprenent: Pedro-Ibra-Jeffren. I amb Xavi a la banqueta. Sortosament, l'invent va sortir bé i vam sumar tres punts d'or. Els últims minuts, no obstant, van ser terribles. Jo no vaig tenir el coratge de veure'ls en directe. Em vaig tancar al lavabo del bar (a l'estil Gaspart). I no vaig sortir de l'excusat fins que un dels meus amics em va venir a buscar al crit d'"Hem guanyat!".

I avui jugava el Milionaris de Madrid contra un dels seus filials, l'Atlético de Madrid. He decidit no veure el partit per una qüestió de salut mental. He de guardar forces per al dimecres contra l'Arsenal. Però un amic meu m'ha comunicat per SMS el 0-1. En un atac d'eufòria m'he ficat en un bar del meu barri per seguir la segona part. Mala decisió. El Milionaris ha ficat tres gols en 15 minuts. Per cert, al bar hi havien uns quants merengues que han celebrat els gols de manera escandalosa ( i no ha passat res). Perquè després diguin que ser madridista a Catalunya és perillós. L'Atlético ha estat a punt d'empatar a l'últim minut. Gairebé pateixo una lipotímia.

En fi... tot continua igual. La diferència és que ells estan pensant en el Racing de Santander i nosaltres, en l'Arsenal. Visca la Champions. I tota la sort del món per al dimecres. Espero que Henry es mengi a Cesc.

Ara més que mai, unitat i seny: La directiva i alguns precandidats haurien de relaxar-se. Que es prenguin unes til.les o uns tranquimazins. Els socis somiem amb la Lliga i la Champions (de futbol i d'altres seccions). No crec que sigui el moment de tanta ximpleria electoral i decisions polèmiques.