Està passant alguna cosa que no sé?

Getafe 4- Barça 0

Saben el que més preocupa en aquests moments a molts culés? Doncs que la derrota d'avui no sembla un accident. Tenim la sensació que alguna cosa dolenta està passant, que els directius, tècnics o jugadors ens amaguen coses. Els socis estem aguantant tota la temporada com autèntics barcelonistes. No ens hem queixat de res. Hem perdut una pila de partits i trofeus, però hem aguantat el tipus. I ho hem fet, perquè un equip que guanya en una mateixa temporada la Lliga i la Champions té crèdit. Molt crèdit. Però...

Tenim dret a saber:
Si alguna cosa va malament o no funciona, tenim el dret a saber-ho. Estic fart d'escoltar rumors desagradables en els mitjans de comunicació: que si Ronaldinho i Eto'o no es parlen, que si Rijkaard i Txiqui van per camins diferents, que alguns jugadors no entrenen, que alguns se senten galàctics... Què està passant? Són veritat aquests rumors? Falta autoritat? Falta compromís?

La Lliga només la guanyen els jugadors:
Encara ens queda la Lliga, és clar. Però la Lliga no la guanyarem els aficionats. Tant se val que el diumenge el Camp Nou estigui ple a vessar o buit. Ho dic de debò. Si el Barça juga com avui, no guanyarem al Betis tot i que fem mil mosaics i ens passem el partit cridant "Barça, Barça". Els que decideixen són els jugadors. Si ells volen, el Barça serà campió. Però només si ells volen. Els socis, de tota manera, no fallarem. Donarem suport a l'equip fins a l'últim sospir de l'últim partit. Ah! I gràcies Puyol per la teva frase d'ahir. El teu orgull és el nostre.

Dues reflexions optimistes des de la tristesa:
El 23 de juny no anirem a Madrid, ens quedarem a casa. M'encanta la revetlla de Sant Joan i "gràcies" al desastre d'avui la podré celebrar tranquil.lament a Catalunya amb cava, coca, foc, petards i ball.

El Bernabéu no m'agrada ni en pintura, ni en xocolata, ni en res de res. L'última vegada que vaig trepitjar aquest estadi va ser l'any 1978, a la final de la Copa que vam jugar contra Las Palmas. Vam guanyar el partit, però l'experiència va ser molt dura (encara estic en mans de psicòlegs, je, je). Després de 30 anys sense visitar aquell estadi (per prescripció mèdica)... aquest any volia trencar la tradició. Un Barça-Sevilla era una excusa fantàstica para tornar a l'escenari del 0-5. Estic molt fotut per la derrota d'avui, però continuaré un any més sense trepitjar el Bernabéu. Qui no es conforma és ben bé perquè no vol.