Voldria ser com el nen japonès

Barça 1-Llevant 0

El nen japonès que es va fer famós pels seus plors a la final del Mundialet ha assistit al Camp Nou. En finalitzar el partit ha alçat els braços per celebrar la victòria del Barça. Estava eufòric. Oh, meravellosa ingenuitat. El Barça ha jugat malament, ha fallat ocasions increïbles i ha estat a punt de perdre dos punts a l'últim minut. Però per a aquest jovenet entranyable l'únic important era la victòria. I ha marxat de l'Estadi feliç, satisfet i amb un somriure de pel.lícula. "Continuarem líders i la Lliga està cada vegada més a prop", haurà pensat. Bon viatge de tornada a casa. T'estimem.

Jo, menys nen i menys ingenu, he viscut una tarda de nervis i patiment. La victòria dóna moral. El joc de l'equip, no. Queden sis jornades per al final de la Lliga i el meu optimisme està com la punteria de Messi, Ronnie i Eto'o: sota mínims. Però no vull mostrar la meva feblesa. No vull que els rivals es confiïn. Faré veure que estic molt animat (com el nen japonès). Aquests són els meus crits, ara i aquí: La Lliga és nostra! Madrid la copa, es mira i no es toca! Sevilla pacotilla! Au, ja està escrit.

Coses que no entenc:
Què passa amb Deco, Ronnie i Eto'o? Estan desapareguts en combat. No entenc res.

M'encanta Bojan, la jove promesa del Barça. A més, tinc una simpatia especial per la seva família, ja que he coincidit amb el seu pare a diverses tertúlies de Barça TV. He escoltat que pot jugar a Donosti. És molt trist aque un vailet de 16 anys sigui el revulsiu. I Gudjohnsen? I Saviola? No entenc res.

L'Espanyol ha jugat a Sevilla amb nombrosos suplents. Pràcticamente ha regalat el partit. Algú de l'Espanyol s'atrevirà a demanar perdó al Barça? Això és manipular el campionat. Tampoc no entenc res.

Una il.lusió:
Si guanyem a Anoeta i el Madrid i el Sevilla empaten... estarem a 3 punts del Sevilla i a 4 del Madrid. És una meravellosa il.lusió.