dilluns, 28 de maig del 2007

Sempre ens quedarà el 0-6

At. Madrid 0-Barça 6

Sóc partidari del "carpe diem". Guanyar 0-6 a l'Atlético de Madrid és tan gran que ho hem de disfrutar al màxim. Ja tindrem temps de mirar calendaris i agafar calculadores. Els meus amics i jo ho hem celebrat amb un bon sopar i unes ampolles de cava. Feia molt temps que no vivíem una festa com la d'aquesta nit. Passi el que passi... sempre ens quedarà el 0-6.

El partit somiat:
Han marcat totes les estrelles (Ronaldinho, Messi i Eto'o), tots els gols han estat preciosos (res de rebots o penals), tots els jugadors han brillat (des d'Edmilson a Gudjohnsen), el rival no ha creat perill, n'hem ficat 6 però podien haver estat 8... Vaja, que tot ha sortit perfecte. Oooooooh! Aaaaaaaah!

Lamentable transmissió:
El 0-6 fa mal a Madrid. Ha estat molt fàcil comprovar-ho durant la transmissió de Canal+. Que si l'Atlético ha regalat no sé quants gols, que aquest Atlético és una vergonya, que si el Barça s'ha trobat amb una pila de facilitats. Ens tenen molta ràbia!

Un final fantàstic:
Mai no havíem viscut un final de lliga tan apassionant. Quatre equips poden ser campions. No faré pronòstics, perquè aquesta Lliga està boja i els "pitonisos" hauran de dimitir. Els culés, de moment, estem vivint unes hores màgiques. Brindaré de nou per Fernandito Torres.