Tocats, però no enfonsats

Barça 1-Betis 1

S'imaginen que aquesta jornada hagués estat la darrera del campionat? El Madrid s'hagués proclamat campió amb una carambola històrica: ells guanyant en l'últim minut, i nosaltres empatantan en l'últim minut. Per morir-se! Sortosament, aquest cop de sort per als blancs ha arribat a quatre jornades del final. I encara tenim temps per reaccionar.

Pessimisme total:
Molts periodistes catalans donen la Lliga per perduda. Per a ells, l'empat d'avui és el final. Jo no vull ser més papista que el papa, però no penso regalar als madridistes quatre setmanes extres de felicitat. Ja sé que tot està de cara per als blancs (actitud, dinàmica guanyadora, suport dels mitjans), però resten 12 punts. Hem de lluitar-los, per Déu!

El Madrid ja exigeix el passadís del Recre:
Els madridistes estan convençuts que la Lliga ha acabat. Alguns han anat a la Cibeles i han penjat banderes als balcons. És molt fort. No saben que queden quatre jornades. Brutal. Hem d'aprofitar aquesta hipnosi col.lectiva. Es pensen que el Recreativo de Huelva els farà el passadís diumenge. Molt fort.

Continuo demanant explicacions:
Naturalment. Crec que els socis no sabem tota la veritat. Ningú no entén que un equip campió s'estigui enfonsant amb tanta rapidesa. Després de guanyar la Champions a París, directius, tècnics i jugadors ens van dir que encara quedava molt per fer i guanyar. Què ha passat aquesta temporada? Volem la veritat.

Hem donat suport a l'equip:
L'equip ha estat rebut amb alguns mocadors i xiulets. Ho entenc. L'orgull dels socis està ferit després de la vergonyosa derrota de dijous. Rijkaard i Eto'o han demanat perdó. Excel.lent detall. Però quan ha començat el partit, els 77.000 espectadors que hem anat al Camp Nou hem donat suport a l'equip de manera incondicional. Malgrat el 4-0, ha estat la cinquena millor entrada de la temporada en partit de Lliga. Hem abandonat l'Estadi amb els ulls plorosos, especialment els nens, que avui eran majoritaris al camp (en jugar-se el partit a les set de la tarda).

Mai no espero res de l'Espanyol:
L'Espanyol va perdre a Madrid, com sempre. Mai no espero res de l'Espanyol. A la mitja part, amb l'1-3, em vaig jugar un sopar a que el Madrid remuntava. Per a mi estava cantat. Els meus amics diuen que sóc "pitoniso". No... només és memòria històrica.