dilluns, 28 de maig del 2007

Visca el 17 de maig!

Potser els lectors d'aquesta web estan buscant reflexions i anàlisis sobre les possibilitats de guanyar la Lliga. És el que toca, és clar. Pero avui és 17 de maig, i en aquesta secció celebrarem el primer aniversari de la final de París. Oh, la, la.

Fa un any estava a París, amb la samarreta blaugrana, la senyera i tota la il.lusió del món. Molts de vosaltres ja sabeu que l'experiència em va deixar tan tocat, tan revolucionat... que vaig acabar escrivint una novel.la sobre la final.

No oblidare mai aquell viatge, aquelles hores a París, la Tour Eiffel blaugrana, el gol d'Eto'o, l'orgasme-gol de Belletti, les llàgrimes compartides amb dotzenes de socis anònims, la celebració a les grades de Saint Denis i els meravellosos SMS d'amics i familiars de Barcelona i d'altres punts de Catalunya. De ben segur que vosaltres també teniu molt frescos els records del partit (el lloc, la companyia, la celebració). Avui reivindico aquells sentiments. Com diu un amic meu, "la final de París serà un dels deu grans moments que recordaré abans de l'últim sospir".

El record d'aquell 17 de maig continua immaculat en el meu cap, malgrat les decepcions d'aquest any (i n'hem tingut unes quantes). Les coses de la vida no són millors ni pitjors en funció dels esdeveniments. Aquesta es la meva filosofia. Avui més que mai em sento orgullós del 17 de maig del 2006. La història ja ens dirà si aquell partit va ser la fi d'un cicle o no. I mentre espero que la història em digui alguna cosa, em posaré el DVD del partit.