Brutaaaaaaaaaaaal

Són més de les cinc de la matinada i continuo de festa amb els amics que encara resisteixen. Des d'un locutori del centre de Barcelona redacto aquest article impregnat d'eufòria i emoció. Avui és la nit més feliç de la meva vida culé. Hem aconseguit la tercera Copa d'Europa i el triplet. Brutaaaaaaaaal. M'encantaria escriure tot el que sento en aquests moments (que és molt), però he de confessar que el meu estat no és el més idoni per elaborar una crònica periodística amb cara i ulls. Entre les cerveses, les llàgrimes, les abraçades, els salts, els càntics, els crits, els aplaudiments i els orgasmes psicològics dels dos gols estic una mica descentrat. O molt descentrat. Ho lamento.

Però abans de tornar a la festa m'agradaria dedicar aquesta victòria a unes quantes persones. Ja semblo Pedro Almodóvar guanyant un Oscar. Aquí va la llista: als meus pares (que al final han anat junts a les Rambles), al meu germà (hem vibrat i plorat com mai), a tots els amics i amigues que han compartit la nit amb mi en directe o a través de meravellosos SMS, als jugadors (són tan bons), a l'increïble Pep Guardiola, als 20.000 culés que estaven a Roma i que han silenciat els seguidors anglesos, al xulo del Cristiano Ronaldo i als periodistes madridistes que apareixen a les teles amb la samarreta del Manchester.

I ara us deixo que els meus amics em reclamen. Aviat aparcarem la cervesa per entrar en el entranyable món del cafè amb llet i el croissant. I després comprarem tota la premsa. Fins i tot la xinesa i la coreana. Em sento com si estigués celebrant alhora la revetlla de Sant Joan i el cap d'any. Això és massa. Visca el Barça, visca la tercera Champions, visca el triplet i visca la mare que em va parir. Culés de tot el món... a gaudir!