Pell de gallina

Buf... ha estat una nit de fortes emocions i llàgrimes de felicitat. Una altra més. La cinquena d'aquest inoblidable mes de maig. Els discursos dels jugadors i del míster m'han posat la pell de gallina. De les mil coses que han succeït sobre la gespa del Camp Nou em quedo amb vuit moments:

1.- El Pep ha demanat un aplaudiment per als jugadors. Ha estat un gest "made in Rijkaard". Ja se sap, al final són els jugadors els qui guanyen i perden els partits. En aquest cas... guanyen!

2.- Genial Piqué amb el seu crit "Boti, boti, boti, madridista qui no boti". És un dels meus càntics preferits. Els mitjans de comunicació de Madrid s'han tornat a escandalitzar.

3.- Detallàs de Messi quan ha recordat el pobre Milito que ja porta un any sense jugar. Els culés estem encantats amb el bon rotllo que transmet la plantilla.

4.- El discurs de Silvinho ha estat íntegrament en català. Silvinho president!

5.- La sinceritat d'Eto'o i Henry, dos cracks que han ressorgit de les seves pròpies cendres. Llàstima que Eto'o es quedarà sense el Pichichi per culpa del "hat trick" de Forlán. No passa res. Tots esperem que sigui Pichichi... a Roma.

6.- M'ha agradat que Gudjohnsen saltés a la gespa amb els seus fills vestits amb la samarreta del Barça. Ha estat una imatge entranyable. Per cert, els nens són encara més rossos que el pare.

7.- Iniesta, tímid entre els tímids, ha cridat "visca el Barça, visca Catalunya i visca Fuentealbilla". No està gens malament.

8.- La majoria dels jugadors que han agafat el micròfon ens han citat per al dijous. Sensacional. Si els jugadors són optimistes... jo també.

Sobre el partit (que més que un partit ha estat una "pachanga"): Ha guanyat Osasuna (0-1) i espero que aquesta victòria els mantingui a primera divisió. El Reyno de Navarra és un dels pocs camps on el Barça és aplaudit i el Madrid, esbroncat. El moment patètic de la nit l'ha protagonitzat l'àrbitre en expulsar el debutant Marc Muniesa per una entrada que només mereixia la targeta groga. La mocadorada ha estat memorable (ha durat deu minuts!). I un últim detall. Per què ha estrenat l'equip la nova equipació? No podia esperar Nike al Gamper? És injust que hagin deixat aparcada la samarreta que ens ha donat tanta felicitat.

Sobre Roma: Queden poques hores per a la final de la Champions. A partir d'aquesta nit començo la meva dieta especial: til.la, valeriana i, si és necessari, tranquimazin. Sense oblidar la relaxació, les respiracions i els passejos per la platja de la Barceloneta. Malgrat la confiança cega que tinc en aquest equip... continuo sent un soci patidor. És una malaltia crònica. Bona nit i visca el Barça.