Ho celebrarem el dissabte

Quan el Vila-real ha empatat el partit en l'últim minut m'he quedat pràcticament igual. Ni una llàgrima, ni una mala cara, ni una puntada a l'aire, ni un insult. Ho dic de debò. Només he sentit una mica de pena pels nombrosos nens que han vingut al Camp Nou amb ganes de festa. És més, he sortit de l'Estadi amb una gran pau interior i un lleuger somriure. Aquestes són les meves raons:

1.- El dimecres jugarem la final de la Copa amb més concentració. Les celebracions, ja se sap, despisten i esgoten els jugadors.

2.- M'encantaria que el Madrid ens regali la Lliga el dissabte a la nit. Si empata o perd a Vila-real serem matemàticament campions. M'excita la idea d'anar a Canaletes sense que el Barça hagi jugat. És morbós.

3.- L'agonia dels que no volen que guanyem la Lliga durarà una setmana més.

4.- I una raó personal. Vaig estar a Canaletes el dia del Madrid i el dia del Chelsea. Dues vegades en quatre dies. Em sentia esgotat i uns dies de descans m'aniran bé.

I ara... a preparar la maleta. El dimecres al matí me'n vaig a València en autocar. Quina excitació! Serà un viatge estupend. Com el de París, però en versió reduïda. Només espero que els jugadors no es prenguin la final com un compromís menor. Als culés ens ve molt de gust guanyar aquesta copa. Avui he vist un reportatge a TV3 sobre com es viu la final a Bilbao. És una bogeria. Els seguidors bascos desitgen que el Barça guanyi la Lliga i la Champions i el seu Athletic, la Copa. Jo també signaria, que consti. Però com que no sabem el resultat de la Champions, millor que guanyem el dimecres. Per si de cas. Passi el que passi, espero que sigui una jornada de festa entre dos pobles que sempre s'han donat suport. I una vegada que comenci el partit... a per ells. Per cert... jugarà Hleb de titular? Glups.

I abans de ficar-me al llit, un desig. Espero que la lesió d'Iniesta no sigui greu. El necessitem per a Roma. Força Barça, força Iniesta. I també "força" per a mi que estic com una moto i encara no hem guanyat res.

Una última cosa: el dissabte vaig anar amb uns amics a ballar a la disco Almodobar. Pels monitors de televisió projectaven el Chelsea-Barça. I quan Iniesta va marcar... la gent va celebrar el gol com si fos en directe. Sensacional.