diumenge, 31 de maig del 2009

Quina copa guanyarem aquesta nit?

Avui és 31 de maig. Ooooooooh. No vull que s'acabi aquest meravellós mes de maig. Ha estat el mes més gloriós de tots els mesos que es fan i es desfan. Tot va començar el dia 2 amb l'èpica victòria al Bernabéu per 2-6. Els madridistes somiaven amb la Lliga i aquella nit van acabar somiant amb Messi, Iniesta, Henry i Piqué. Els culés mai no oblidarem les sis campanades que sonaren a la Porta del Sol. En finalitzar el partit vaig penjar una bandera del Barça al meu balcó. Quatre dies després, Iniesta va marcar al camp del Chelsea el gol més extraordinari i orgàsmic de la història del Barça. Aquella nit vaig col·locar una foto d'Iniesta ("lo puto crack") al moble del menjador, al costat dels meus pares, germà, neboda i exnòvia. Ja era un més de la família.

A continuació (el 13 de maig) vam jugar la final de la Copa del Rei a València. Com dirien els Beatles, quina nit la d'aquell dia! Li vam ficar quatre castanyes als de l'Athletic. "Eo, eo, eo, esto es un chorreo". Ja teníem la primera copa de la temporada. Al meu balcó vaig penjar una segona bandera. I unes hores més tard (el 16 de maig) ens vam proclamar matemàticament campions de Lliga. Más cava, més festa, més Canaletes. El meu pare i el meu psiquiatra em van fer un advertiment molt seriós: "Alfred... o et relaxes o prendràs mal".

I encara faltava la Champions. L'espera es va fer eterna. Tenia tantes ganes que arribés el 27 de maig. I va arribar. I vam jugar un partit fantàstic. I ens vam menjar el Manchester i el pesat del Cristiano Ronaldo amb patates. I ho vaig celebrar fins a les vuit de la matinada. I al balcó vaig penjar, al costat de les dues banderes, una pancarta amb un número tres gegant. I la cirereta final va ser la rua. Un milió de culés vam sortir al carrer. I Puyol, des de l'autobús, em va enviar un petó (igual no era per a mi, però no sóc gelós).

Avui s'acaba el mes de maig, però encara queden unes hores. Quin campionat guanyarem aquesta nit? La Copa de Bulgària? La Lliga de Xile? El Carranza? La Champions d'Àsia?". Els culés estem pletòrics. Tri-pletòrics. M'encanten les paraules que comencen per tri: triplet, tricampions, trinaranjus, triturador, triomf. Estic com una moto. Com una tri-moto. I espero que no se'm passi fins a l'1 de setembre.