Estic com un flam, no puc evitar-ho. Només falten vuit hores perquè surti el meu autocar de l'estació del Nord. Si no es produeixen contratemps arribarem a València a la una del migdia. Bona hora per menjar una paella. Ja ho tinc tot a punt: la samarreta del Barça (he triat la de la final de París), la bufanda, la senyera, un paraigua (hi ha un 55% de possibilitats que plogui), uns bocates de pernil dolç (un clàssic en la meva dieta) i un xiulet (per donar guerra si em quedo afònic). També m'emporto una ràdio amb auriculars i la càmera de fotos del meu pare (la meva és dels anys 70 i està que cau a trossos).
Demà tornaré a viure una de les sensacions més meravelloses que conec: viatjar amb la gent del Barça. Aquesta vegada, a diferència del meu viatge solitari a París, compartiré autocar amb dos amics: Jordi i Antonio. Perquè la felicitat sigui completa només falta una cosa: la victòria. Des d'aquesta columna periodística envio tota la meva energia positiva als jugadors. Els culés, que tenim fam de títols, també volem la Copa del Rei.
I ara us deixo. M'esperen unes til.les i una aspirina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada