Trucs per relaxar-me

L'espera es fa insuportable i la meva ansietat està pels núvols. Ja he provat amb la til.la i la valeriana, però no he notat els efectes. Suposo que ha arribat el moment del tranquimazin ("només un al dia", m'ha advertit el psiquiatra). El més difícil per a un barcelonista patidor com jo és trobar recursos i tècniques per relaxar-me en aquestes hores de tanta excitació. Cada vegada que penso en el partit milions de papallones mouen les seves ales en el meu estómac. Un amic meu, que encara està pitjor, m'ha recomanat un whiski abans de cada àpat. Diu que funciona.

Avui he agafat un autobús i he creuat Barcelona de punta a punta. Ha estat una experiència estupenda. Des del meu seient he observat amb una enorme sorpresa la gran quantitat de banderes del Barça i de Catalunya que la gent ha col·locat als balcons. Pensava que aquestes coses només les feia jo. Doncs no. Barcelona està més preciosa que mai amb el color blaugrana. Algunes balconades semblen santuaris. Només hi falta la verge de Montserrat.

Una altra activitat que m'ha relaxat és navegar per Youtube. Ahir vaig estar fins a les quatre de la matinada veient el gol d'Iniesta al camp del Chelsea i les sis castanyes del Bernabéu. Les imatges sempre són les mateixes, però hi ha narracions per a tots els gustos. Catalunya Ràdio i RAC 1 em van tocar la fibra. Puyal canta el gol d'Iniesta repetint mil vegades "don Andrés, don Andrés, don Andrés". I Pou no para de cridar "és lo puto crack, és lo puto crack". Brutal. També resulta molt estimulant escoltar la narració del 2-6 a través de les ràdios espanyoles. Alguns locutors i comentaristes (de cor blanc) pateixen de mala manera.

M'acaba de trucar el meu amic Germà. Ja ha reservat una taula per al dimecres en el bar on vam veure el Chelsea-Barça (és el famós local dels xinesos simpàtics). Allà hi seré. Amb ell, amb el meu germà i amb altres col·legues que tampoc no han aconseguit una entrada per a Roma. Per cert, ha reservat una taula i... unes quantes caixes de cervesa.