Histèric i maniàtic

Encara que ho intentem dissimular, una bona part dels culés estem histèrics. Avui he dinat amb la meva amiga Antònia. En veure'm s'ha posat a la defensiva: "Alfred, no parlem del Barça, sisplau. Estic molt nerviosa i excitada. Em convé parlar d'altres coses". Hem intentat parlar d'"altres coses", però finalment la conversa ha estat monotemàtica: Barça, Barça i Barça. Aquesta tarda m'ha trucat el meu pare: "Fill meu, demà no veuré el partit. No és bo per a la meva salut. Quina pel·lícula em recomanes?". A continuació, la meva mare m'envia un SMS: "El teu pare anirà al cinema i jo, al Mini Estadi amb una amiga. Som un matrimoni modern".

M'escriuen dos culés que van llegir el meu article d'ahir i em comenten que ells també han començat a prendre Tranquimazin. L'únic que està aparentment relaxat és el meu amic Xavi. I això que demà viatja a Roma! M'ha escrit un correu emotiu: "Tranquil Alfred, animarem com mai perquè aquest Barça s'ho mereix. Si perdem... els aplaudirem igualment. I si guanyem... serà l'hòstia". M'ha promès dues coses: que es quedarà ronc de tant cridar i que farà més de 200 fotos.

Estic histèric i... maniàtic. Aquest és el meu estat actual. Només falten unes hores per al partit i no vull que se m'escapi cap detall. L'elecció del bar crec que ha estat encertada. És el local dels xinesos simpàtics on vam veure el Chelsea-Barça. Per a l'ocasió em vestiré exactament amb la mateixa equipació (samarreta del Barça, texans i bambes) que em vaig posar a València fa 15 dies. Del color dels calçotets no me'n recordo. Llàstima. I m'emportaré un amulet de la sort (no puc dir quin, per si de cas).

Dues informacions d'última hora de gran valor. La meva amiga Gemma tornarà a veure el partit a casa del seu cunyat... com la nit de la final de París! Bravo. I la meva amiga Victòria, nascuda precisament un 27 de maig, confia que el seu nom (Victòria!) sigui un senyal.

Ara em prepararé una verdureta, escoltaré la ràdio, em prendré la pastilla i a dormir. Acabo de llegir les últimes declaracions de Guardiola. "Deixarem la por al vestuari", afirma. És un fenomen. Un monstre. Amb ell... a la fi del món. Li envio tota la meva energia positiva. I als jugadors també, per descomptat. Des de l'Eixample de Barcelona: Barça, Barça, Baaaaaaaaaarça.